Fa gairebé un any vaig iniciar aquest bloc. En aquell moment necessitava escriure el que em cremava a dins i no sabia com treure. Aviat em vaig adonar que el bloc tampoc em servia i el vaig abandonar. Ara tinc ganes de tornar a escriure. No tant per parlar de les meves emocions, sinó com una necessitat personal d'escriure sobre el que m'envolta: el país, la ciutat on visc, el paisatge, l'amistat, la meva cultura... el que sigui.No sóc una persona metòdica i, per tant, no sé la continuïtat que tindrà. Però sento que he de dir el que penso sobre moltes coses que estan passant. No sé si mai ningú el llegirà. Tot dependrà de com sigui d'interessant el que tinc per dir, de com ho escrigui i de la meva habilitat a donar a conèixer el meu bloc. Fins ara ho he fet fatal... qui sap. Potser a partir d'ara ho faré millor.
El temps ho dirà.
1 comentari:
Cadascú és com és i no podem generalitzar. A mi el meu blog em va servir per fer sortir experiències, sentiments, que no podia vessar en altres llocs. Una mena de teràpia depurativa. Si a més t'arriba la complicitat de persones, moltes vegades anònimes, s'estableix un diàleg interessant.
Endavant i sort amb el teu blog!!
Publica un comentari a l'entrada